3.2.07

La Clau/La llave


1 DE GENER

Aquest any que encetem començaré a escriure sobre un tema que sempre m’havia guardat de tractar en aquest diari. Fins ara havia evitat de dir res sobre la relació que mantinc amb la meva dona i sobre la nostra vida sexual de por que ella ho pogués llegir d’amagat i s’ofengués. Ara bé, com que estic segur que sap perfectament en quin calaix del despatx amago el diari, he decidit que d’ara endavant ja no em preocuparé de si el llegeix o no.

La Ikuko, que és nascuda a Kyoto, es va educar en un ambient molt tradicional. Per tant, dóna molta importància a l’antiga moral japonesa, avui passada de moda, i de vegades fins i tot se’n vanagloria. No sembla pas, doncs, que amb aquesta educació que va rebre hagi de llegir furtivament el diari del seu marit, però no se sap mai. A més, no sé si podrà resistir la temptació d’espiar els secrets que li amago si s’adona que, a partir d’avui i a diferència de com havia passat fins ara, al meu diari hi comencen a aparèixer amb més freqüència comentaris sobre la nostra relació. Ella és furtiva de mena i té una especial debilitat pels secrets. Li agrada fer veure que ignora coses que de fet sap i, a més, li costa dir el que pensa de debò. I el que és pitjor del cas és que considera que aquesta manera de fer no és sinó modèstia femenina. Jo vaig amagant la clau del calaix on deso el diari en llocs diferents, però pot molt ben ser que ella, furtiva com és, conegui tots els amagatalls que tinc. O, sense anar més lluny, pot ser que hagi fet una còpia de la clau.
Junichiro Tanizaki
(La clau. Edicions 62. Traducció al català d'Albert Nolla)
_______________________________________
1 DE ENERO
Este año me propongo escribir libremente sobre un tema del que hasta ahora no me había atrevido jamás a hacer ninguna mención en estas páginas. Siempre he evitado comentar mis relaciones sexuales con Ikuko, pues temo que ella pueda leer a hurtadillas mi diario y sentirse ofendida. Me atrevería a decir que sabe con precisión dónde lo guardo, pero he decidido no seguir preocupándome por ello. Desde luego, la rancia educación que recibió en Kyoto le ha dejado un gran poso de moralidad chapada a la antigua, y la verdad es que más bien me enorgullezco de ello. Me parece improbable que se dedique a hojear los escritos íntimos de su marido. Sin embargo, no lo puedo descartar por completo. Si ahora, y por primera vez, mi diario se centra principalmente en nuestra vida sexual, ¿será ella capaz de resistirse a la tentación? Es una mujer sigilosa por naturaleza, amante de los secretos, que practica siempre la ocultación y finge no saber nada. Y lo peor del caso es que para ella todo eso no es más que pudor femenino. A pesar de que dispongo de varios lugares en los que esconder la llave del cajón cerrado donde guardo este cuaderno, es muy posible que una mujer como ella los haya registrado todos. Y, además, no le costaría nada hacerse con un duplicado de la llave.
Junichiro Tanizaki
(La llave. Muchnik. Traducción del japonés por Keiko Takahashi y Jordi Fibla)

Etiquetas: ,

4 comentarios:

Blogger Darabuc ha dicho...

No el coneixia; m'atrau.

3/2/07  
Blogger Olves ha dicho...

Mmm,no lo he leído pero me pica la curiosidad.

Un saludo

3/2/07  
Blogger Inspeculum ha dicho...

Como soy un gallego nacido en el exilio, me cuesta seguir el texto.
¿Algún alma caritativa lo traducirá al castellano para los incultos como el suscrito? Gracias
Saludos
A.

5/2/07  
Blogger Danilo T. Brown ha dicho...

¿...?

meloxplique

6/2/07  

Publicar un comentario

Suscribirse a Enviar comentarios [Atom]

<< Inicio